divendres, 21 de novembre de 2014

Arxiu Gràfic Mòbil a la Llibreria Dadà.



El divendres 28 de novembre a la Llibreria Dadà (MUVIM) a les 19h podreu gaudir de l´Arxiu Gràfic Mòbil.

L´esdeveniment contarà amb la xerrada entre Elías Taño (Arròs Negre) i Elena López Lanzarote (Lentejas Press), que ens parlaran de les seves publicacions i projectes grupals i personals al voltant de l'autoedició gràfica, el com i per què de editar-se en solitari i editar al costat d'altres persones, els vincles amb altres disciplines gràfiques i altres mitjans artístics, etc.

Elena López Lanzarote, dibuixant i grafista, ha editat sota el nom de Unamesacamilla diferents zines de dibuix on deixa veure un anàlisi, gairebé científic, de la seva pròpia quotidianitat. Des del 2013 treballa al costat de Francesca Danesi i Elena Ortiz a Lentejas Press, editorial independent i riso print studio, a Barcelona, per tal de no ser simplement un aparador personal sinó una plataforma d'idees i projectes de diferents artistes i il·lustradors on es valori el procés de creació i la producció manual.



Elías Taño, artista gràfic i dissenyador canari resident a València. Des del 2011 edita Arròs Negre, publicació, abans semestral, que combina una selecció de la il·lustració nacional. En el 2014, el seu quart número, el va fer mereixedor del premi a Millor Fanzine al Saló de Còmic de Barcelona.


Després de la xerrada es podrà fullejar els fanzines del fons del AGM (projecte de Ediciones Valiente i Fanzineologia) i altres publicacions col·lectives que uneixen el disseny, la il·lustració i el còmic.


Sota Terra II Mostra d´Animació Experimental de Mallorca.





Sota Terra no és exactament un festival d’animació, no és exactament una fira d’art, no està situat exactament al món de l’art, ni al del cinema, és un mutant que intenta encaixar aportant vitalitat, novetat, tradició, experimentació… però sobretot qualitat.
En resum és una mostra d’animació experimental, la primera a Mallorca i una de les primeres al món en introduir-la alhora a les galeries d’art, centres culturals i al cinema que tindrà lloc entre el 19 i el 26 de novembre.

Els organitzadors volen plantejant-se preguntes per tal de situar l’animació experimental:
Què és?
Què hi es pot incloure?
Quina és la seva presència al món i a Mallorca?
Quin és el contenidor més apropiat per a ella?

Les respostes, no gaire clares, donen encara més sentit a aquesta mostra, que segueix buscant respostes entre els artistes d’aquí i d’arreu i també entre especialistes i públic.

La Mostra podrà veure a les galeries d’art Addaya, Altair, Fran Reus i Kewenig, a centres d’art (CAC Ses Voltes, Casal Solleric, CC Sa Nostra, Comerciants de Núvols -Can Danús) i  al CineCiutat. 

El visionat a les galeries d’art es farà en diferents formats, en loop i anirà acompanyat per obra física com dibuixos, escultures, blocs de treball o story boards, fotografies, etc. A cada galeria hi haurà una selecció específica amb una animació diferent de William Kentridge. 




William Kentridge serà la punta de llança de la II Mostra, el gran mestre, referència pels artistes que utlitzen l’animació com a mitjà d’expressió. Tindrem obres seves a totes les galeries col·laboradores (Addaya, Altair, Fran Reus, Kewenig) que en certa manera introduiran i acompanyaran als altres artistes. William Kentridge un dels artistes més influents del món, que ha exposat en la majoria de centres expositius de referència del món (MOMA, MET, MACBA, TATE, LOUVRE…).

SOTA TERRA ’14 acabarà amb la projecció al Cineciutat on es mostrarà la selecció definitiva dels artistes participants.
La mostra es troba a gust en la multiplicitat de localitzacions incideix en la capacitat que té aquest mitjà d’expressió per emmotllar-se a diferents terrenys, o si ho preferiu la dificultat per trobar un lloc on mostrar-se.

PROGRAMACIÓ

Us deixem la programació per aquest cap de setmana, però a la seua web podreu consultar el programa complet de la mostra.

21 de novembre de 2014
Conversa amb els artistes. Galeria ADDAYA
19:00h – A més de gaudir de l’exposició, alguns artistes parlaran sobre la seva experiència en l’animació experimental i com ho lliguen amb d’altres mitjans d’expressió.

22 de novembre de 2014
Conversa amb Jordi Artigas. Galeria Fran Reus
11:30h - Jordi Artigas, és un pioner de l’experimental als anys 70 a Espanya. Autor de diversos curts on utilitza la pintura directa sobre el cel·luloide i es decanta per l’abstracció total, sense concesions figuratives; obra radical en la que utilitza el material fílmic com a soport artístic, manipulant-lo físicament mitjançant ratllats, pintures, etc.
Veurem alguns dels seus curts i ens explicarà la seva experiència en una època en que eren pocs, però valents.

23 de novembre de 2014
Homenatge a José Val del Omar CC Sa Nostra
11:30h – Projecció del Tríptico elemental de España.
Presentació i posterior tertúlia a càrrec de Gonzalo Sáenz de Buruaga

 ARTISTES 

NURIA GÓMEZ GABRIEL

CARLOS GÓMEZ SALAMANCA



ISABEL HERGUERA 



PILAR MARCO

IZIBENE OÑEDERRA

AMPARO SARD

SANDRA VÁSQUEZ DE LA HORRA

NELO VINUESA



MARCELO VIQUEZ      




dijous, 20 de novembre de 2014

Dia del llibre en valencià.



Avui 20 de novembre es commemora l´aniversari de la primera edició del llibre Tirant Lo Blanc de Joanot Martorell; l´única obra que Cervantes, per mà de Don Quixot, va salvar de la cremada de llibres. Per això, celebrem el dia del llibre valencià.




De fet avui l´associació valenciana Tirant Lo Blanc du a terme una campanya a les xarxes socials amb l´etiqueta #tirantdellibres per fer-nos participants d´aquesta celebració a totes elles: Twitter, Facebook, Instragram, Foursquare i Youtube.

dimecres, 19 de novembre de 2014

Benjamin Lacombe autor de 'Madama Butterfly' un dels grans llibres de l´any.



Benjamin Lacombe (París, 1982) és un dels grans il·lustradors europeus, famós per les seves adaptacions de clàssics com Los cuentos de Poe,  BlancanievesNuestra Señora de París, tots publicats a Espanya per Edelvives.


Portava molts anys donant-li voltes al tema. I ja vaig fer un llibre anomenat Els amants papallona (Edelvives), que era com una versió en miniatura de Madama. Però em va costar molt enfrontar-me al projecte, a una obra d'aquesta envergadura. L'òpera és perfecta, però està feta per ser cantada i representada, no per ser dibuixada. I és molt difícil d'adaptar. Per això he volgut fer una cosa completament nova.


Lacombe ha tingut en compte els dos punts de vista dels protagonistes: En el llibre està la història que explica Pinkerton en primera persona, que és sol text, sense il·lustracions. I després tenim el punt de vista de Madame, que serien les imatges. Dos llenguatges diferents, que no es barregen a cap moment, per reflectir la barrera lingüistica que hi ha entre tots dos i la seva dificultat per comunicar-se.


A més la part de darrere del llibre conté un fresc que amaga més d'una sorpresa Per una banda te un allargaria de deu metres que es pot desplegar; però en plegar el llibre hi ha una imatge que es recompon i on només hi ha animals, ocells,  representant a Pinkerton, i papallones per fer referencia a Butterfly perquè en el text Pinkenton li diu a Butterfly que tornarà quan els ocells facin el seu niu; i com triga tres anys a tornar ella pensa que en Estats Units els ocells fan els seus nius cada tres anys.


Però si voleu donar-li un colp d´ull abans de demanar-lo per a nadal us deixem el vídeo de presentació. No us deixarà indiferents. 


Xilografies de I-Konico - Clecio Araujo.



A aquesta publicació volem mostrar-vos el procés de treball de I-Konico - Clecio Araujo.
Partint del tall d´un tronc o branca, de no més de deu centímetres de grossor, en diferents pesesses aconsegueix les futures matrius per a la xilografia.


















Podreu gaudir més de la seua obra a la seua direcció de Facebook

dimarts, 18 de novembre de 2014

Col.laborador del nº 2 de Guirigall fanzine '#Diàspora': Toni Cabo.

El pròxim número de Guirigall fanzine contarà amb una extensa entrevista amb Toni Cabo, a més d´una aportació seua a la secció de col.laboracions amb la temàtica #Diàspora.


Toni Cabo és actualment un dels il·lustradors valencians més coneguts i un referent en el món de la historieta infantil en valencià. Ha il·lustrat una trentena de llibres de narrativa infantil i juvenil per a les editorials més importants del país. Vinculat des dels seus inicis a les revistes Camacuc, Tretzevents, Esquitx o Piu-Piu, és el creador de les genials historietes de Boro, Moro i Puromoro, l'encantadora Lucrècia, personatge inspirat en la infantesa de Lucrècia de Borja, de l'emblemàtica Georgina, la sèrie humorística Domèstics i les delicioses tires còmiques d'en Boro, publicades en la revista catalana Tretzevents. Ha participat en diverses exposicions col·lectives d'il·lustració. Seleccionat per la OEPLI en la Biennal d’Il·lustració de Bratislava, 2003 així com els storyboards de l'original sèrie d’animació en plastilina Caracolímpics de la Productora Truca Films i La Cinquième (Canadà).  

 
El divendres passat es va inaugurar l´ExpoBoro a l´Octubre Centre Cultural Contemporani amb motiu del 15º aniversari de Boro, Moro i Puromoro. Podreu gaudir de l´exposició fins el 23 de novembre.










dilluns, 17 de novembre de 2014

Esmolar la garrova llibre d´artista de Murtra Edicions.




A Guirigall fanzine volem apropar-vos en cada número un exemple de llibre d´artista, i en aquesta ocasió ens hem decantat per un exemplar que ens agrada tant pel contingut com pel continent, i sobretot, per la presència que té aquest projecte en el seu resultat final.

L´elegància, el cos i la suau contundència que s´aconseguit amb l´estètica de la caixa fa predir que alguna cosa bona ens espera dins; ens predisposa a obrir-lo amb conte, degustant el paper amb el tacte dels dits, sense tindre pressa per acabar; més bé, tot el contrari, convida a donar una ullada pausada a cada racó del llibre; perdent-se als gravats d´aiguafort, com si res més hi existira; llegir els poemes, escoltant-los ressonar als nostres cap.
Imatges de la web de Murtra Edicions


Això, i més, és Esmolar la garrova un llibre d´artista editat per Murtra Edicions l´any 2009. Està format per tres gravats calcogràfics de Sandra Lehnis i set poemes de Biel Mesquida.
Per altra banda, l´edició, la caixa i la maqueta han sigut realitzats per Jordi Rosés; la selecció artística i la coordinació, per Pilar Lloret; el disseny gràfic, per Jordi Cuyàs; la fotografia de l’estoig, per Milena Rosés; la correcció lingüística, per Empar Lloret. L’edició es portà a terme al taller de Murtra Edicions, a Arenys de Munt; mentre que la reproducció fotogràfica i l’enquadernació ha estat realitzada al taller D3D.

Imatges de la web de Murtra Edicions

Fitxa tècnica:

Els gravats, que trobem a l´interior, estan realitzats amb la tècnica d’aiguaforts, sobre una planxa de coure de 16x24’5 cm, estampats sobre paper Hahnemühle de 350grs /m2 de 27x35 cm i amb un collage de paper Johannot acolorit a mà.
Per la seua banda, els poemes han estat impresos en tipografia, a una tinta i amb lletra Garamond, sobre paper Acadèmia de Fabriano.
A més, l’interior de cada exemplar s’hi troba una peça, del cor de garrofer, de 6x6x1 cm.

El tiratge d´aquest projecte és de 22 llibres d’artista numerats de l’1/22 al 22/22, i tots els gravats d´aiguafort conten amb la signatura de l´autora.

Encara que el preu final de compra per exemplar és de 1.000,00€, una quantitat prohibitiva per a molts que encara estem als nostres tallers precaris; si és cert que visualitzar projectes laboriosos, i on han intervingut tanta gent, sempre suposa un punt extra de motivació.


Per veure tota la informació i més fotografies del llibre podeu visitar la secció dedicada al llibre d´artista al primer número de Guirigall fanzine.



dimarts, 11 de novembre de 2014

8a edició del Festival Internacional del Llibre Il.lustrat de Barcelona.

Aquesta setmana té lloc a La Central del Raval la 8a edició del Festival Internacional del Llibre Il.lustrat de Barcelona.


GIF tret de la pàgina web del festival

És un Festival dedicat íntegrament als llibres il·lustrats per a adults, una mostra cuidada i atenta al panorama creatiu actual, on el nexe comú entre els participants és la falta de prejudicis i de codis establerts a l’hora d’utilitzar el dibuix, la pintura o la il·lustració per narrar. El Festival entén el llibre com un format obert a múltiples interpretacions: llibre il·lustrat, fanzine, llibre-objecte, novel·la gràfica, llibre d’artista, etc. Les seves úniques premisses són la qualitat del treball a presentar i l’absoluta novetat a la nostra ciutat. Per això es selecciona material inèdit al llarg de tot l’any contactant amb diferents editors i autors.

El programa d´aquesta edició compta amb taller tant per a major com per a menuts, centrats en el gravat i el treball del POP UP per a paper.
A més, compta amb conferències de L’épluche-doigts, que té la seua pròpia editorial des de 2005 i un taller que es dedica al gravat i la tipografia. El taller busca mantenir llaços socials i generar preguntes entorn de l´escriptura i la imatge.

Imatge treta de la pàgina web del festival


També trobem la conferència de Orecchio Acerbo, un laboratori artesanal d´estampa serigràfica que vincula el paper, l´escriptura, els teixits, els pigment, els gravats i l´enquadernació per convertir-la en pensament, escriptura i nous imaginaris.


Imatge treta de la pàgina web del festival

Per altra banda també comptarà amb la presència de Dario Zeruto, que parlarà de la seua trajectòria com a autodidacta al camp del fiber art artesanal, i com passà a una formació més rigorosa quan entra en contacte amb dones indígenes de la isla Suriki de Bolivia, on aprén tècniques ancestrals dels teixits.

Imatge treta de la pàgina web del festival

El festival compta amb una gran quantitat d´artistes internacionals d´arreu d´ Europa  (Espanya, França, Noruega, Itàlia, etc.) com d´ Amèrica (Xile, Argentina, USA, Costa Rica, etc.)

Alguns d´ells han participat en una obra col.lectiva on havien de fer una il.lustració del número vuit que pogués interactuar amb les altres il.lustracions de la resta dels col.laboradors, podeu veure-ho a la primera imatge del post.


Gravats de Naotsugu Hashimoto.

Aura Intaglio Print Studio és l´estudi d´impressió en coure que Naotsugu Hashimoto té al Japó i des d´on realitza els gravats que us anem a mostrar en aquesta publicació. 
La seua web està oberta des de l´any 2000 però podem trobar-ne obra dels anys '90 també.



Naotsugu Hashimoto amb el teu taller mòbil.

L´obra de Naotsugu Hashimoto es caracteritza per ser de xicotet format i la majoria de voltes monocromàtica, jugant assoles amb el negre de la tinta i el blanc del paper. No obstant això, no deixa de ser captivadora. Primer, et sorprén el contrast d´una figura autòmat rodejada pel blanc del paper, però després et perds per les seues textures. El xicotet format dels gravats fan que desprenguen grans dosis  d´intimitat que envolten a l´observador.

Totes les imatges han sigut tretes de la pàgina de Facebook de Naotsugu Hashimoto


Tant a la seua web com al seu Facebook podreu gaudir d´una extensíssima galeria amb la seua obra. No té perduda!

dilluns, 10 de novembre de 2014

Resum del 1er Mercat d´Autoedició d´Ontinyent, Fil i Grapa.

Aquest estiu passat s´organitzà el 1er Mercat d´Autoedició d´Ontinyent, FIL I GRAPA, a l´espai Ca la Mera de l´Assemblea dels Joves Meruts d´Ontinyent. Els organitzadors varen escriure un resum de la jornada per al primer número de Guirigall fanzine, que ara reproduïm al blog.

Fotografia de Carmen Tolsà Rovira

El dia 12 de juliol va tindre lloc a Ontinyent el 1er mercat d’autoedició FIL I GRAPA. Aquest calorós dia, uns quants joves es van juntar en l’Ateneu Popular Ca la Mera per a oferir als assistents publicacions que ells mateixos autoediten. Aquestes publicacions tenen un valor afegit: estan fetes amb les seues pròpies mans. Sense censura, sense intermediaris, sense pudor i sense por.

Fotografia de Carmen Tolsà Rovira

L’Assemblea dels Joves Meruts d’Ontinyent va cedir el seu espai, Ca la Mera, per a què Paula Rodilla i Helena Gandia pogueren organitzar el mercat. Aquest espai és genial per aquest tipus d’activitats, ja que disposa d’un jardí obert amb molt bones vistes al centre històric. I on els il·lustradors van passar el dia dibuixant i gaudint de la companyia de gent del sector. No sols va ser un mercat de venda, sinó un dia on els il·lustrados, dissenyadors i escriptors es trobaren, compartiren experiències, anècdotes i informació.
Els participants van arribar de llocs ben variats: València, Alcoi fins a localitats més properes. Podem destacar al canari Elías Taño que ens va portar, des de València, el fabulós fanzine d’Arrós Negre. Va vindre acompanyat dels fanzines divertits de María Rodilla com “Para ti que eres ciclista” o “Mujeres: Un fanzine de mujeres para hombres”. Els alcoians de l’Estudi de disseny i il.lustració Punts Suspensius van acudir amb “Cuentos para ser escuchados”.Demostraren que pretenen ser més que uns creatius i marcar la diferència.


Fotografia de Carmen Tolsà Rovira

També vam trobar ontinyentins, com no. D’una banda tinguérem “Històries de coixí” contes il·lustrats per Araceli Canales i relatats per Helena Gandia que descriuen diàlegs de la vida quotidiana. Raül Francés, Alejandro J. Plaza, Carlos Segura, Inma Lorente van ser altres artistes locals ( escriptors i il·lustradors ) que van decidir participar en aquesta jornada amb la seua creativitat.

Durant tot el dia es van realitzar activitats; pel matí va tindre lloc una interessant taula rodona entorn a l’editorial independent ‘El Toll’, que va acabar convertint-se en un profund debat sobre les noves tecnologies i xarxes socials. Un dels arguments més escoltat va ser el tema ecològic. “Sempre s’ha dit que el paper provoca la tala d’arbres, no obstant això un llibre es pot reciclar, un e-book no”.

Fotografia de Carmen Tolsà Rovira

Després d’un dinar de germanor, a la tarda, amb l’arribada del públic i la realització de la resta d’activitats es va gaudir de la venda, companyia, música i d’ il·lusions per properes edicions de Fil i Grapa. On es continuarà publicant més enllà dels blocs i xarxes socials, sense la tirania de les grans editorials.

Aquestes van ser les proclames del 1er mercat d’autoedició. Impressions pròpies, treballs a mà, literatura i il·lustracions són moltes de les coses que van poder veure aquell dissabte dia 12 de Juliol.

Per visualitzar l´escrit complet amb més fotografies podeu donar-li una ullada a l´ISSUU de  Guirigall fanzine

Entrevista a Paulapé, inclosa al nº1 de Guirigall fanzine.

L´entrevista que reproduir a continuació la podreu troba al primer número de la publicació trimestral Guirigall Fanzine junt amb més imatges de l´obra de Paulapé i enllaços complementaris. A més, al fanzine podreu veure la il.lustració que va realitzar Paulapé per col.laborar amb la temàtica d´aquest primer número 'A la fresca'.



Estàs formada en BBAA. Per què l´obra gràfica o la il.lustració per expressar-se?

Vaig estudiar Belles Arts a València i, tot i que al principi no sabia molt bé què en volia fer, sabia que havia d’estar allà.

Pensant-ho en retrospectiva, supose que té molt de sentit que la resposta fóra la il·lustració, ja que he crescut envoltada de llibres gràcies als meus pares. A més, a la meua escola es treballava el fet creatiu des d’una perspectiva molt respectuosa i motivadora (gens fàcil de trobar!). Sóc molt afortunada.

Durant la carrera vaig cursar assignatures molt diverses, no totes elles de dibuix, però sempre ha sigut la ferramenta amb què m’he sentit més còmoda.

Com són els principis de Paulapé?

En acabar la facultat, la gran pregunta: i ara què? La resposta inevitable és el vertigen. Per a mi fou molt dur (com per a la majoria de persones que conec) i em va costar bastant superar eixa fase (més del que puga semblar des de fora, crec). Per a començar, quan acabes no tens ni idea de com buscar clients, no tens suficient material per fer un portafolis i el que tens no és prou consistent, tampoc saps exactament com vols presentar-te al món i allò més important i terrorífic: ningú t’ha advertit mai que has de mutar i convertir-te en empresària. Seguisc tractant de resoldre algunes d’aquestes coses.

Com vas aconseguint els primer treballs, encàrrecs; acabes els estudis i què?

Els meus primers encàrrecs van ser de gent coneguda que tenia alguna cosa entre mans i va confiar en mi per a la imatge. Vaig encetar la campanya Bon dia! a l’APNL, on havia sigut becària i van considerar que podia fer un bon treball perquè a més coneixia perfectament el funcionament de l’Àrea. També vaig fer –junt amb la dissenyadora gràfica Mireia Miralles– la imatge d’un congrés internacional de reumatologia pediàtrica. També estic molt agraïda a eixes persones que em van donar l’oportunitat.



L´animació és altra vessant del teu treball o està més apartada que no pas la il.lustració?

Jo mai m’havia plantejat estudiar animació fins que vaig conéixer Roser (de CasmicLab), que em va encoratjar a fer alguna assignatura a la carrera. Finalment m’hi vaig especialitzar i en acabar fins i tot vaig fer un Màster (animació, stop motion). Estant ja al món laboral, ha resultat més complicat compaginar les dues coses, ja que l’animació requereix molta dedicació, però és innegable que l’aprenentatge que em va proporcionar (també l’assignatura de Moviment) em serveix molt a l’hora d’il·lustrar.

Influències plàstiques? Quins còmics o novel·les gràfiques t´agraden? Referents de Paulapé?

M’he criat amb els llibres de Quentin Blake, Mitsumassa Anno, Roser Capdevila, Helen Oxenbury o Beatrix Potter, però també amb Astèrix, Mortadelo i Spirou. No sé si el meu treball parla d’algun d’ells, però segur que estan amagats en algun lloc.

Ja de més gran vaig descobrir els llibres de Peter H. Reynolds i s’han convertit en un dels meus imprescindibles en il·lustració (si no coneixeu El punt no us el podeu perdre!).
També m’encanta Benjamin Chaud i el seu Pomelo, amb històries ben divertides, enginyoses i intel·ligents.
En còmic sóc una enamorada de l’obra de Frederik Peeters (he devorat Píldoras azules, Lupus i Koma no sé ni quantes vegades ja).
Altres indispensables en la meua biblioteca són Dupuy i Berberian, amb les historietes de Monsieur Jean; el María y yo de Miguel Gallardo; Una posibilidad entre mil i La máquina de Efrén de Cristina Durán i M. Ángel Giner Bou...

Com és el teu procés de creació en general?

El meu procés creatiu sol ser més o menys lent. Dedique molt de temps a pensar en la idea, faig esquemes d’allò que he de transmetre, escric llistes amb idees, faig petits croquis de composicions. Pense que eixe és el punt més important de tots i per això em detinc especialment.

Després comence la fase d’esbossat, amb totes les proves que facen falta fins a aconseguir la que més em convenç.

Una vegada açò està clar, poden passar dues coses: o bé continue a mà (i vindrien l’entintat i/o el color) o bé salte al digital. En eixe cas, escanege l’esbós i treballe bé amb un programa de mapa de bits, bé amb un de vectors.

M’agrada comentar-ho amb les companyes i companys de El Altillo, l’estudi que compartisc.



Vaig combinant la línia i la taca segons convinga. De vegades una imatge funciona millor sense línia i de vegades la gràcia del moviment dels personatges es perd sense ella...
El meu procés comença d’una manera molt analítica, però després es torna més intuïtiva. Em produeix cert plaer deixar de banda la racionalitat una vegada tinc la idea clara i detindre’m el temps que faça falta perquè una taca tinga la forma adequada.

El mètode de treball en dues tintes ve de la mà de la primera col·laboració en l’Arròs negre i m’ha servit després en moltes ocasions. M’agraden la rotunditat i les possibilitats gràfiques que conté una fórmula tan simple com aquesta. A més, permet aconseguir imatges molt acabades en un temps relativament curt, així que de vegades és ideal per a les presses.
La meua paleta de colors és també molt intuïtiva, si bé és cert que alguns solen repetir-se. M’agraden els turqueses, els verds vius i un poc àcids, els fúcsies i els rojos ben saturats.


A la teua obra es nota una certa complicitat amb les lluites socials, el feminisme o la lluita de la dona, tot junt amb una creació en català i un cert compromís polític. Com definiries el teu treball?

No sabria definir el meu treball, així que si se us acut alguna idea, serà benvinguda.

Sóc de l’opinió que les creadores tenim una responsabilitat social que no podem ignorar, ja que tot el nostre entorn és polític. M’agrada parlar de les lluites que formen o han format part de la meua vida perquè em fan ser qui sóc i em permeten viure-la d’una manera més humana.



Com veus el món de la il.lustració en valencià, per un costat, i en València per l´altre?

És cert que la llengua està present en el meu treball, però això és només perquè és una part important de mi mateixa i m’ix de manera orgànica, no premeditada. No sabria valorar “el món de la il·lustració en valencià”, no sé ni si tan sols existeix.

A València hi ha hagut una tradició històrica que actualment es fa notar. D’una banda, hem tingut grans referent i d ’altra, ens hem acostumat a fer-ho tot nosaltres, sense suport institucional, així que és normal que hi haja molt de moviment autònom.

Professora d´art, co-editora d´Arròs Negre, dissenyadora a L´APNL UPV. Com és el projecte d´Arr òs Negre? Com surt?

Enguany he treballat en una escola amb criatures d’educació infantil. Faig una assignatura que es diu Atelier i tracte de fer-los assumir el procés creatiu com a propi, que prenguen les seues
decisions, que s’enganyen, que vagen descobrint noves maneres de fer i que a poc a poc adquirisquen més seguretat i autonomia. És una feina difícil sobretot en un entorn que valora més els resultats que els processos i que els jutja segons uns esquemes de “bé” i “malament”, quan sabem que eixos conceptes són completament relatius.

La meua tasca en Arròs negre ha sigut més aviat d’assistent fins ara. És un projecte d’Elías Taño, que em va convidar a participar en el número 2 i a partir del número 3 em vaig oferir a tirar-li una mà amb l’edició i distribució. Per a més informació, el millor és que contacteu amb Elías, que és la veritable ànima del projecte.

A l’APNL he sigut dissenyadora d’una de les campanyes anuals, que actualment està en standby per les retallades de pressupost en activitats de promoció.

Quins projectes tens entre mans ara per al futur més immediat?


Tinc unes quantes idees per a llibres que estaven aparcades fins que acabara el curs escolar, però encara no puc saber quina forma prendran ni on aniran a parar.

El que sí que puc avançar és que estem treballant juntes ma mare (Empar de Lanuza) i jo per treure un llibre autoeditat i que prepare un còmic que encara està només embastat.
També estic a punt de reeditar una bossa de tela que vaig fer fa un parell d’anys i va funcionar tan bé que es va exhaurir en un tres i no res.

I moltes més coses que se m’obliden ara mateix perquè sempre tinc mil idees i projectes al cap. Faig llistes inacabables, que de vegades ixen i de vegades es queden esperant-me en una llibreta...



Enjambre. Explica’ns una mica sobre aquest projecte col·lectiu.

Fa uns mesos ha eixit Enjambre, una antologia d’autores de còmic publicada per Norma en què ha sigut una sort i un plaer participar. Vaig conéixer la coordinadora (Susanna Martín) en una reunió de la incipient Associació d’Autores de Còmic al Saló del Còmic de Barcelona de 2013 i m’hi va convidar.

No m’ho vaig pensar ni un segon i vaig aprofitar per rescatar una idea en què havia estat treballant feia un temps i que s’ha convertit en la historieta Càndida. Em va semblar que quadrava molt amb el llibre, de temàtica lliure però amb una clara vocació feminista.
Tot el procés ha sigut deliciós, en part pel treball  de totes i per la predisposició de l’editorial, però sobretot per l’actitud de Susanna, que ens ha fet partíceps de totes les decisions que calia prendre i ha fomentat una manera de funcionar completament horitzontal. I això no és gens fàcil de trobar!
Els resultat crec que són molt bons. El llibre ha quedat molt bé i reflexa a la perfecció l’esperit que volíem transmetre, allunyant-nos de l’estereotip del “còmic de xiques”, ja que cadascuna som del nostre pare i la nostra mare. A l’editorial em consta que estan contents, crec que està funcionant molt bé, les crítiques que ha rebut són bones...Un deu, vaja.

Consell per als nous il.lustradors?

Paciència. Perseverànça. Infu-relax abans de dormir.

Per finalitzar, quin llibre estàs llegint ara o llegiràs pròximament?

Ara mateix estic llegint “Dónde está mi tribu”, de Carolina del Olmo i em té encantadíssima. Li tenia ganes des que va eixir, ja que aborda la maternitat des d’un vessant crític. Fa poc me l’ha regalat el meu company, així que estic feliç com un anís.



Des de Comboi Gràfic volem donar les gràcies a Paulapé pel seu temps i per deixar-nos fer-li l´entrevista.
Per a totes aquelles persones que vulguen més informació sobre la seua obra us deixem enllaços dels seus espais web.