divendres, 6 de novembre de 2015

Descobreix qui era l´únic grabador que podia fer ombra a Durero.



Al Museu de Belles arts de Bilbao podrem trobar el IV Festival Internacional de Gravat i Art sobre Paper, FIG Bilbao, del 19 al 22 de novembre, acollint en les seues sales una mostra rellevant d'obra gràfica, un mitjà d'expressió artística sistemàticament atès en la seua programació expositiva. En els tres anys precedents es van presentar les exposicions Giovanni Battista Piranesi (2012), Sardenya indesxifrable (2013) i Mimmo Paladino (2014), que van mostrar respectivament la personalitat artística d'un dels majors mestres de la història del gravat, una àmplia selecció de treballs gràfics de deu gravadors de la illa italiana de Sardenya i una extensa mostra de l'obra gràfica d'un dels artistes italians en actiu més rellevants de l'escena contemporània internacional.

En aquesta ocasió l'exposició es dedica al primer dels gravadors holandesos, Lucas Huyghzoon, conegut en la historiografia artística com Lucas van Leyden (Leiden, c. 1489/1494-1533). Inclou 70 estampes elaborades per Van Leyden i per altres rellevants artistes que, durant els segles XVI i XVII, van treballar sota la seua influència. Procedeixen totes del valuós fons d'estampes reunit pel col·leccionista valencià Mariano Moret, excepte una de Van Leyden conservada en la col·lecció d'obra sobre paper del museu. De les 70 estampes, 26 són originals de Lucas van Leyden mentre que la resta (44) es correspon amb artistes que van copiar estampes del mestre o van crear obra original, entre altres Nicolaes de Bruyn, Jan Muller, Jan Saenredam, Pierre Firens o Hendrick Goltzius.


Lucas van Leyden va nàixer en Leiden (Països Baixos) en 1489 o 1494 –hi ha disparitat segons les fonts– i va morir en 1533. Va ser un artista precoç, ja que va realitzar la seua primera pintura per a iniciar-se, poc després, en l'art del gravat. Malgrat la seua curta vida, la seua producció artística és molt àmplia, però és la seua faceta com a gravador on destaca, doncs es coneixen prop de dues-centes estampes de tema religiós i al·legòric eixides de la seua mà. Pel que sembla va aprendre el llenguatge i la tècnica produint primer petites obres en les quals s'aprecia certa malaptesa en el maneig tècnic, en les descripcions anatòmiques i en l'ús de l'espai. Malgrat açò, aquestes primeres estampes tenen una força expressiva i una espontaneïtat que s'anirà matisant al llarg de la seua trajectòria segons va adquirint major destresa tècnica, fins ser ñ´únic gravador amb capacitat per fer ombra a Durero.




LA COL·LECCIÓ MARIANO MORET

La Col·lecció Mariano Moret està centrada principalment en el gravat sobre metall del segle XVI. Una col·lecció privada amb vocació pública el principal propòsit de la qual és la difusió de l'art del gravat, fent accessibles unes obres que, a causa de la seua raresa i a les seues estrictes necessitats de conservació, rares vegades s'exhibeixen en públic.

Aquestes obres en paper mostren la influència exercida per dues dels mestres més importants de la història d'aquesta disciplina artística, Alberto Dürer i Lucas van Leyden, en el gravat centreeuropeu coetani i posterior. Totes les estampes procedeixen de gravats en buit sobre metall, en la seua majoria oberts a burí sobre coure –encara que també podem trobar alguns dels primers aiguaforts de la història de l'art–, i, excepte explicades excepcions, van ser realitzades per artistes pertanyents a l'àmbit alemany o flamenc-holandés. Gravats de temàtiques variades el recorregut de les quals i interpretació atorguen interès i atractiu a la col·lecció i creen petits fils conductors entre les diferents obres que la componen. La violència, l'espiritualitat, el mite, el popular, l'amor, la passió... curiositats iconogràfiques i missatges vetlats a través de les històries dels déus i dels homes.


Informació treta de la web del Museu de Belles Arts de Bilbao